Un amic: Salvador Fà i Llimiana

Doncs si, això és el que considero més important d’en Salvador Fà. Des de que em va convidar a presidir l’Esbart i a col·laborar amb la entitat, en tot moment he sentit el seu suport, ànim i ajuda. De fet, si no hagués estat ell qui m’hagués donat l’empenta per assumir, juntament amb d’altres socis i sòcies, les responsabilitats directives, dubto que hores d’ara estigués escrivint com a President de l’Esbart.

[@more@]

La història d’aquesta relació d’amistat neix quan els meus fills, primer el Carlos i després l’Adrià, s’incorporen com a balladors. Poc a poc, mica en mica, anàvem xerrant de tant en tant, a l’Esbart, a la Plaça de la Font, a casa seva moltes vegades. I no només parlàvem de danses i Esbarts, també ho fèiem de la família, de les aficions, de la vida política de la ciutat, i de moltes altres coses que deixo només per nosaltres dos. Fruit d’aquesta bona sintonia, i perquè l’estimada predecessora meva en la presidència, la Dolors Salvat, ja ho volia deixar després de molts anys, vaig acceptar la proposta d’en Salvador.

 

A banda de les seves qualitats com a persona experta i entesa en tot el món de la dansa tradicional, voldria destacar les dues vessants complementàries i destacables que per a mi tenia en Salvador: per una banda, el rigor per la feina, l’esforç que exigia i la qualitat del seu treball, i per altra, la gran dosi d’humilitat que feia sentir als que l’acompanyàvem durant els espectacles i actuacions de l’Esbart (que ell, com a Director n’era el màxim responsable de la mostra i bon fer dels balladors).

 

Segur que la teva amistat m’ha ajudat, ens ha ajudat a molts, a millorar el sentit de l’admiració per les coses  ben fetes, per la bellesa de la dansa i per l’estima a les tradicions, a la nostra ciutat i a Catalunya. Moltes gràcies.



Comentaris tancats a Un amic: Salvador Fà i Llimiana

Llei d’Educació de Catalunya, una llei de país

Taula rodona a l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona.



Comentaris tancats a Llei d’Educació de Catalunya, una llei de país

Programes europeus d’educació

L’Institut Municipal d’Educació ha organitzat aquest dissabte una jornada dins del Projecte Educació de Ciutat titulada: Ciutat educadora i programes europeus d’educació.Han estat molt interessants els plantejaments i arguments de la Dra. Teresa Feixes, catedràtica de Dret Constitucional, per defensar i donar suport a tot el que significa la construcció d’una Europa de les nacions. Molts han estat els comentaris que m’han cridat l’atenció, tant que fins i tot i he dit que valdria la pena que els Partits Polítics utilitzessin els seus raonaments. D’aquesta manera segur que molta més gent aniria a votar a les eleccions europees.Un punt fort dels referents legals i drets de la unió europees és el principi de que sempre preval, cas d’haver-hi legislació sobre un mateix tema a Europa, Estats o Regions, el que més pugi afavorir al ciutadà. Per tant, per això sol ja es desmunta aquell argument que es poden perdre drets si estem integrats a Europa. Tot el contrari, es guanyen.



Comentaris tancats a Programes europeus d’educació

Programes europeus d’educació

L’Institut Municipal d’Educació ha organitzat aquest dissabte una jornada titulada: Ciutat educadora i programes europeus d’educació.

Han estat molt interessants els plantejaments i arguments de la Dra. Teresa Feixes, catedràtica de Dret Constitucional, per defensar i donar suport a tot el que significa la construcció d’una Europa de les nacions. Molts han estat els comentaris que m’han cridat l’atenció, tant que fins i tot li he dit que valdria la pena que els Partits Polítics utilitzessin els seus raonaments. D’aquesta manera segur que molta més gent aniria a votar en les eleccions europees.

Un punt fort de la unió europea és el principi de que sempre preval, cas d’haver-hi legislació sobre un mateix tema a Europa, Estats o Regions, el que més pugi afavorir al ciutadà. Això sol ja  desmunta aquell argument que es poden perdre drets si estem integrats a Europa. Tot el contrari, es guanyen. [@more@]

Han estat molt interessants les explicacions que han fet els centres educatius del diferents programes europeus en els que hi participen alumnes i professorat. Enhorabona a tots ells.

Cal agrair també les intervencions d’en Joan Cavallé sobre el significat de la candidatura de Tarragona per ser capital europea de la cultura l’any 2016, i la xerrada d’en Jordi Vallès sobre el funcionament dels programes educatius europeus, com demanar la participació en ells i com funcionen.

La cloenda de la Jornada la fet el Dr. Joan Martí, filòleg i primer rector de la URV. Excel·ent i magistral ha estat la seva conferència sobre: les llengües minoritzades en el procés de mundialització, on ha donat una potent explicació de les relacions entre el català en el context de l’estat espanyol i de la Unió Europea.

Comentaris tancats a Programes europeus d’educació

Les emocions també compten, i molt …

Feia temps, poder fa més d’un any, que no havia tornat a sentir emocions en un acte del PSC. Ara no és el lloc ni el moment d’explicar el perquè de l’absència d’aquest estat d’ànim. Participar en el Congrés del PSC m’ha donat l’oportunitat de retrobar en l’organització a la que estic afiliat des de fa 27 anys un esperit col·lectiu que creia s’estava desdibuixant i uns ideals i tarannà pels quals em vaig afiliar.

[@more@]

En l’11 Congrés Nacional del PSC han estat diversos els motius  i moments per sentir-se emocionat. Un d’ells, l’aprovació per unanimitat dels principis que ens identifiquen: som demòcrates, som progressistes i d’esquerres, som catalanistes, som europeistes, som feministes, som ecologistes, som gent solidària, gent de pau, gent emprenedora i gent apassionada per la cultura.

La concurrència de tantes persones, de tants homes i dones, per sentir-se partícips d’aquests principis i compromisos, em confirmen que estic en l’organització adequada per continuar treballant per aconseguir el progrés i la millora dels ciutadans i contribuir a fer realitat una societat més justa i solidària.

Alhora també em reconec en el PSC com l’espai on tots els catalans i catalanes es poden sentir còmodes perquè s’impulsi el reconeixement de la pròpia identitat nacional com a país. El projecte del PSC té la voluntat de ser el marc de referència del catalanisme, un catalanisme polític i social no excloent que s’organitza lliurement i conjunta amb d’altres nacions i pobles de l’Estat Espanyol en un Estat plurinacional.

I, en acabar el Congrés, la darrera emoció: era el moment de cantar plegats l’himne nacional de Catalunya, els Segadors.  La música i les veus gravades que iniciaren el cant van deixar de sonar en el segon text. Sense que ningú ho dirigís, sense que s’hagués previst, tota la sala del Palau de Congressos va continuar cantant l’himne, en peu, en veu alta i forta, en molt de respecte, amb sentiment, sense cap música que l’acompanyés, sense cap veu gravada.

Em vaig emocionar, em vaig trobar de nou amb els meus, amb els que lluiten per la pau, per la justícia, per la igualtat, per l’entesa amb els altres pobles, per una Catalunya més lliure i més pròspera.

1 comentari

Pablo Castillo Cepero

El tercer fill de la meva germana gran, fillol, 20 anys, nascut a Saragossa, col·laborador amb tothom, bon estudiant, monitor de lleure durant l'estiu, bon germà i sobre tot un gran fill, no només per la seva alçada sinó sobre tot pel seu cor, gran, molt gran. El dia 13 de novembre ens va deixar, va morir estan a casa dinant amb la seva germana. Incomprensible, inesperat, injust, molt injust.

[@more@]

Voldria trobar una explicació, mínima, per poder entendre perquè un xicot sa, generòs, altruiste, amb vocació de fer grans coses, ha d'acabar les seves experiències de vida tant aviat. Per què la deesa del destí, o Déu, o el que sigui ha permés que això succeixi ?

Ja ho sé, ara seré irracional, però com que crec, crec que no només som cos o carn, i crec que algun destí, algun cel, algun estat diferent a l'actual ens acolleix l'ànima quan traspassem, voldria trobar alguna explicació que em justifiqués el perquè Pablo Castillo ara ja no pot continuar experimentant vida o al menys vida aquí a la Terra, i perquè s'ha permés que la seva mare, l'estimada germana gran, hagués d'acomiadar el seu fill d'aquest món.

Pablo, serà molt complicat deixar de pensar amb tú de tant en tant. Com a mínim que t'hagis trobat les ànimes de l'avi i la iaia, i que junts gaudiu de l'armonia, la pau i la companyia en l'espai de glòria que t'has guanyat massa aviat. PETONS.

1 comentari

IMET

Institut Municipal d'Educació de Tarragona.

La creació d'aquest organisme autònom municipal ha de significar una forma més racional, organitzada i eficient de gestionar els serveis educatius municipals.

[@more@]

El sentit de constituir l'organisme és fer possible que millorin els aspectes que legalment li correspon atendre al municipi, així com fer més àgils tots els tràmits que cal fer a l'hora de facilitar solars a la Generalitat per a noves construccions, impulsar obres de millora als centres o planificar actuacions de forma pactada amb el Departament d'Educació.

També ha de significar una millora en la participació i compromís de la comunitat educativa i del conjunt de la societat local vers una ciutat educadora, sigui a través dels òrgans de participació i consulta com el Consell Escolar Municipal, o per la implicació que cal en els Plan Educatius d'Entorn.

Comentaris tancats a IMET

“Confiança en un mateix”

Amb el permís de Victor Batallé, escriptor, reprodueixo una part del seu article "Què és confiança en un mateix?", reproduït al Diari de Tarragona d'avui 22 de juliol. Val la pena pensar-hi i llegir-lo de tant en tant. Gràcies.

Què és, realment, la confiança en un mateix? Tenir seguretat i demostrar la capacitat de regenerar-la en tot moment. Per què seguretat? Perquè, com espècie, ens hem de sentir capaços d'afrontar tot el que ens rodeja i, a la vegada, demostrar que sabem sobreviure.

[@more@]

Aquests pensaments sobre seguretat molt sovint estan barrejats amb diners, posició social, poder sobre el altres.

A vegades, estan tan barrejats que la confiança en un mateix no existeix i, només, hi ha tot allò que no hi té res a veure. Tot allò que esmentàvem: diners, poder, maltractament… I quan aquests "valors d'estar per casa" s'esvaixen, no queda res. No queda confiança en un mateix perquè, senzillament, no hi era de bon principi. Hi havia confusió de valors.

La confiança en un mateix és un procés de construcció. No hi ha una botiga on comprar confiança per quilos.

Els elements d'aquesta construcció són bàsicament els reptes, les dificultats superades o enteses. Si a la feina o a les relacions de família hi ha un repte, perquè hi ha un "canvi dràstic, per exempre, el primer que ens passa pel cap és que "no tenim el control" i "ara sí que patirem".

Aleshores patim una sobredosi d'ansietat que es converteix en un abatiment, en una baixada de braços, en la cara llarga i la clatellada de l'estrés.

Si ens acomiaden de la feina, l'estimat o l'estimada ens deixen per un altre, això menyscaba la confiança en nosaltres mateixos, perquè estem a mercè de la voluntat d'un altre i no "podem fer res". Mentida.

El secret sempre ha estat fàcil de dir, menys d'aplicar, és cert: controlar més la situació. Això farà que el nivell d'ansietat disminueixi i la confiança creixi en proporció directa. Perquè creure en la part positiva de cada situació, creure en la "nostra" solució o assimilar-la, fa crèixer la confiança en la nostra habilitat per resoldre-la.

L'actitud d'encarar els problemes i creure que, només cadascun de nosaltres, pot resoldre el seus, és una bona manera de viure millor.

Comentaris tancats a “Confiança en un mateix”

Nina de vori

L'Aqueducte m'admira,

tu em commous,

nina de vori!

Que em mires, que no et mous,

però quelcom respira

en tu, que és incorpori

però que atrau el cor…

[@more@]

 

La nena t'abraçava

com un preuat tresor;

la vida se li anava,

però somreia amb tu

i amb tu van sebollir-la,

amb el teu cosset nu…

I penso que, en sentir-la

com sempre al teu costat,

t'ha estat breu la sendera,

potser curta l'espera

fins que t'han retrobat!

 

L'Aqueducte m'admira,

tu em complaus,

nina de vori…

Des de quin cel et mira,

quan rius perquè no plori,

la nena dels ulls blaus?

Carles Cepero i Salat

pare i poeta

Comentaris tancats a Nina de vori

La boira, un dia

Jo, que una mica sóc fill de la boira,

l'he trobat, de vegades, a faltar

essent que alguna cosa té de moira,

de dea del destí que, en opacar

el món amb els seus vels de glassa humida,

ens amaga la senda ja seguida

i aquella altra per on haurem d'anar!

[@more@]

Però és bella i és màgica. Transforma

les coses que ens envolten i la llum,

en desdibuixa la color i la forma

i fins i tot té un imprecís perfum,

una mena d'encisadora flaire

que impregna suaument la terra i l'aire

que veiem com si fos en entrellum.

I la vaig trobar un dia a Tarragona.

I mai he vist tan bella la ciutat.

 

Cada fanal tenia una rodona

opalescent voltant-lo, i insinuant

el perfil de cada arbre es confonia

amb l'aire fred i humit que m'acollia

com un amic de sempre, retrobat!

 

La catedral era un castell de faula

que sorgia, semblava, del no res

i el silenci era dens… ni una paraula

ni un so m'acompanyaven pels carrers,

però aquella ciutat màgica em deia

tantes coses gentils quan em somreia

des de l'encís que em retenia pres…!

 

Era la boira aquí, la boira un dia,

com dolç record d'una altra companyia

que vaig tenir i potser no tindré més!

 

Autor: Carles Cepero i Salat

(estimat pare i poeta)

del llibre "CAL·LÍPOLIS, poemes tarragonis"

Virgili, editor – Tarragona 1995

Comentaris tancats a La boira, un dia